Catalana Justicia contra Castellanas Armas

s tracta d’una obra dins de la publicística desfermada en l’aixecament català del Segadors (1640-1652), quan davant la política del rei Felip IV i del comte-duc d’Olivares d’unió d’armes de tots els regnes que conformaven la corona, contra la tradició de les Corts catalanes, es va produir el primer intent de separació de Catalunya, cercant la protecció del rei francès. L’espurna del conflicte foren els greus aldarulls provocats per l’allotjament dels Tercios al país durant la lluita contra França, amb salvatges actes que esclataren el Corpus de Sang de 1640, explicats en la cançó d’”Els segadors”, en la seva versió llarga, no en la que configura avui l’himne nacional de Catalunya. Estem davant un obra gens negligible. Sols un repàs al títol dels capítols ens diu molt de l’argumentari bàsic: Catalunya pot agafar les armes en defensa de la seva honra desacreditada pels castellans i es lícit als catalans defensar les llibertats, les seves vides i la dels innocents i les seves hisendes, amb la força de les armes, sense faltar a la llei cristiana. Els catalans no tenen obligació d’obeir al Rei en contradicció amb les seves lleis, a qui podent fer guerra defensiva. Els catalans tenen l’obligació de agafar les armes contra els sacrílegs. El llibre acaba amb un molt punyent capítol: “Els clergues y religiosos catalans poden y deuen agafar les armes contra les castellanes, en defensa de llur Pàtria”. Un llibre poc conegut, que mereix divulgació, del que sabem la seva curiosa gènesi, alhora que ens posa en contacte amb una visió amb molt forta càrrega ideològica, que avui ens pot semblar desaforada.