Cafè Filosòfic Pensa
Maria Elizalde

Informació d'interés sobre l'esdeveniment
- Dia i hora: Dissabte 25 de febrer, d'11h a 13h
- Lloc: Aula de La Central del Raval. Trobareu l'accés a través de la secció d'encàrrecs, a la primera planta.

- Inscripció prèvia obligatòria al correu [email protected]

Resum de la sessió
Zambrano, la filòsofa del 27, s’apropiava i defensava una forma de racionalitat que trencava amb la raó il·lustrada: la razón poética. La podem trobar als seus escrits com mètode filosòfic d’aproximació a la realitat, la trobem també detallada en les anàlisis que fa de les manifestacions de l’art, fins i tot és evidentment present a algunes de les seves més famoses obres com Claros del bosque. En què consisteix aquesta raó? També és García Lorca qui ho explica a les seves conferències.
 
“Poesía y razón se completan y requieren una a otra. La poesía vendría a ser el pensamiento supremo por captar la realidad íntima de cada cosa, la realidad fluente, movediza, la radical heterogeneidad del ser”, escriu Antonio Machado a La Guerra. I apunta Zambrano: “Razón poética, de honda raíz de amor”.
 
En aquesta xerrada ens centrarem a definir aquesta arrel comuna tan buscada des de la filosofia com des de la poesía dels nostres protagonistes. I com ells, vincularem la crítica de la raó instrumental a l’exercici de la política sota el paraigua del socialismo humanista de Fernando de los Ríos.
 
Maria Elizalde Frez és llicenciada en Filosofia i Documentació. És doctora en Filosofia per la Universidad Autónoma de Madrid amb la tesi “Miguel Pizarro Zambrano, poeta y pensador del 27”. Ha publicat el llibre Miguel Pizarro: la vida vivida y transformada en poesía (2021), i ha participat en diverses monografies sobre María Zambrano com: Un canto a María Zambrano (ed. Nieves Rodríguez), María Zambrano, filósofa de la generación del 27 (autores Rosa Mascarell y Amparo Zacarés), María Zambrano: between the Caribbean and the Mediterranean (ed. Madeline Cámara). Ha publicat diversos articles al voltant de María Zambrano i la Generación del 27 en revistes especialitzades com Aurora, Antígona, Aleph, Revista de Hispanismo Filosófico. Està pendent de publicació la seva col·laboració al llibre María Zambrano en América: la aurora que no cesa (ed. Madeline Cámara). Actualment és professora de filosofia a l’IES Badalona VII i professora col·laboradora d’Estètica i teoria de l’art, i Seminari de materialitat a la UOC.
 
Bibliografia bàsica
Elizalde, M. (2009) Hacia María Zambrano: desde Miguel Pizarro, Revista Aurora, papeles del Seminario María Zambrano, 9, pp. 62-71.
Elizalde, M. (2021) Miguel Pizarro Zambrano: la vida vivida y transformada en poesía. Diputación de Málaga.
García Lorca, F. (1973). Obras completas. Aguilar. / Edició exhaurida
García Lorca, F. (1997). Epistolario completo. Cátedra. / Edició exhaurida
Zambrano, M. (2007). Algunos lugares de la poesía. Trotta.
Zambrano, M. (2004). Los sueños y el tiempo. Siruela. / Edició exhaurida
Zambrano, M. (2009). Las palabras del regreso. Cátedra.
Zambrano, M. (1977).Claros del bosque. Seix Barral. / Edició exhaurida