Poesia completa, volum I. Sonets i dècimes
Francesc Vicent Garcia


3.7.2023
19h
La Central (c/ Mallorca)
Poesia completa, volum I. Sonets i dècimes
Francesc Vicent Garcia
A càrrec d'Albert Rossich i Oriol Magrinyà
Editorial Barcino · Fundació Carulla
Editorial Barcino · Fundació Carulla
Us convidem a la presentació del llibre Poesia completa, volum I. Sonets i dècimes (Barcino, 2023) de Francesc Vicent Garcia -Rector de Vallfogona-, dilluns 3 de juliol a les 19h a la terrassa de La Central del c.Mallorca. L'acte estarà a càrrec del curador Albert Rossich, i Oriol Magrinyà, director de l'editorial Barcino.
Sobre el llibre
Presentem el primer volum de l’edició de la poesia completa de Francesc Vicent Garcia, juntament amb Fontanella, el poeta més important del Barroc català i el més popular de tots. Ens hem proposat recuperar tota la seva obra en una edició en tres volums, a cura d’Albert Rossich, de la Universitat de Girona, un dels millors especialistes en Garcia del nostre país. El primer volum reuneix els sonets i les dècimes, amb l’ortografia regularitzada a partir de les normes actuals, però respectant les característiques de la llengua de l’autor. És una edició anotada i comentada, i amb una introducció que permet descobrir, entendre i gaudir la poesia del rector, el poeta català mes important entre March i Verdaguer. Arran de la tasca d’investigació de Rossich, que l’ha abordat com si fos una edició crítica, s’han incorporat al llibre obres que havien estat censurades o simplement havien quedat oblidades i s’han revisat a fons les versions dels manuscrits per oferir el text més depurat possible. També s’han descartat alguns poemes que popularment s’havien atribuït a Garcia, però que s’ha demostrat que eren apòcrifs (i que es recolliran en el tercer volum de l’obra).
Francesc Vicent Garcia i Ferrandis, o simplement Vicent Garcia, conegut amb el sobrenom de Rector de Vallfogona (Saragossa, 1579 – Vallfogona de Riucorb, Conca de Barberà, 2 de setembre de 1623) fou un poeta i eclesiàstic català. Vicent Garcia és el primer gran escriptor de la literatura catalana barroca. La seva obra, que abraça tots els gèneres –poesia, teatre, prosa–, va inaugurar una escola literària que, en general, va conservar la seva vigència fins ben entrat el segle xix. La immensa fama que va adquirir es va mantenir inalterada –superant fins i tot la prohibició de les seves obres per la Inquisició (1782)– fins al triomf de la Renaixença. Llavors, la crítica el va presentar com el culpable de la castellanització literària i de la decadència de la literatura catalana, i va començar una etapa de descrèdit que tot just ara comença a ser superada. Un retrat seu forma part de la Galeria de Catalans Il·lustres de l'Ajuntament de Barcelona.
Sobre el llibre
Presentem el primer volum de l’edició de la poesia completa de Francesc Vicent Garcia, juntament amb Fontanella, el poeta més important del Barroc català i el més popular de tots. Ens hem proposat recuperar tota la seva obra en una edició en tres volums, a cura d’Albert Rossich, de la Universitat de Girona, un dels millors especialistes en Garcia del nostre país. El primer volum reuneix els sonets i les dècimes, amb l’ortografia regularitzada a partir de les normes actuals, però respectant les característiques de la llengua de l’autor. És una edició anotada i comentada, i amb una introducció que permet descobrir, entendre i gaudir la poesia del rector, el poeta català mes important entre March i Verdaguer. Arran de la tasca d’investigació de Rossich, que l’ha abordat com si fos una edició crítica, s’han incorporat al llibre obres que havien estat censurades o simplement havien quedat oblidades i s’han revisat a fons les versions dels manuscrits per oferir el text més depurat possible. També s’han descartat alguns poemes que popularment s’havien atribuït a Garcia, però que s’ha demostrat que eren apòcrifs (i que es recolliran en el tercer volum de l’obra).
Francesc Vicent Garcia i Ferrandis, o simplement Vicent Garcia, conegut amb el sobrenom de Rector de Vallfogona (Saragossa, 1579 – Vallfogona de Riucorb, Conca de Barberà, 2 de setembre de 1623) fou un poeta i eclesiàstic català. Vicent Garcia és el primer gran escriptor de la literatura catalana barroca. La seva obra, que abraça tots els gèneres –poesia, teatre, prosa–, va inaugurar una escola literària que, en general, va conservar la seva vigència fins ben entrat el segle xix. La immensa fama que va adquirir es va mantenir inalterada –superant fins i tot la prohibició de les seves obres per la Inquisició (1782)– fins al triomf de la Renaixença. Llavors, la crítica el va presentar com el culpable de la castellanització literària i de la decadència de la literatura catalana, i va començar una etapa de descrèdit que tot just ara comença a ser superada. Un retrat seu forma part de la Galeria de Catalans Il·lustres de l'Ajuntament de Barcelona.
Albert Rossich i Estragó (Girona, Gironès, 13 de juliol de 1952)
Filòleg, historiador de la literatura i sociolingüista. Llicenciat en dret i en ciències de la informació i doctor en filologia catalana, ha impartit literatura catalana a la Universitat Autònoma de Barcelona (1977-92) i posteriorment a la de Girona, d’on és catedràtic. La seva activitat acadèmica se centra en la literatura catalana de l’edat moderna, en el triple vessant de l’edició de textos, la història de la llengua i el multilingüisme literari. Expert en el Barroc català, ha editat críticament textos dels segles XVII-XVIII i ha publicat més d’un centenar d’articles en publicacions especialitzades, treballs amb els quals ha contribuït a una revisió radical de la percepció tradicional de la literatura catalana del període modern, especialment de la barroca, amb especial atenció a l’obra del Rector de Vallfogona.
Ha publicat nombrosos estudis sobre història de la llengua i de la literatura de l’edat moderna i del segle XIX, entre d’altres Una poètica del Barroc. El “Parnàs català” (1979, premi Milà i Fontanals de l’Institut d’Estudis Catalans 1980), Poesia eròtica i pornogràfica catalana del segle XVII (1985), Francesc Vicent Garcia. Història i mite del Rector de Vallfogona (1987), l’adaptació de Lo desengany (1987), de Francesc Fontanella, El teatre català dels orígens al segle XVIII (2001), amb Antoni Serrà i Pep Valsalobre, amb el qual ha publicat també l’antologia Poesia catalana del barroc (2006) i Literatura i cultura catalanes (segles XVII-XVIII) (2007). Ha estat també curador (amb Salomó Marquès) de l’edició anotada d’Instruccions per a l’ensenyança de minyons, de Baldiri Reixac (1981, premi de Literatura Catalana de la Generalitat d’Investigació 1982). Dels estudis sobre multilingüisme literari sobresurt El plurilingüisme en la literatura catalana (2014, amb Jordi Cornellà).
Com a sociolingüista, és coautor dels llibres El futur de la llengua catalana (1991, amb Modest Prats i August Rafanell) i El futur del català (2005, amb Josep Lluís Carod-Rovira i Joan Solà), que donaren lloc a una certa polèmica per la denúncia que feien d’un cert cofoisme oficial amb relació a la situació actual del català i a la normalització lingüística. Ha col·laborat també en la Història de la cultura catalana publicada per Edicions 62. Col·laborador en revistes i en la premsa diària, és membre electe de la Reial Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona (2013).
Com a sociolingüista, és coautor dels llibres El futur de la llengua catalana (1991, amb Modest Prats i August Rafanell) i El futur del català (2005, amb Josep Lluís Carod-Rovira i Joan Solà), que donaren lloc a una certa polèmica per la denúncia que feien d’un cert cofoisme oficial amb relació a la situació actual del català i a la normalització lingüística. Ha col·laborat també en la Història de la cultura catalana publicada per Edicions 62. Col·laborador en revistes i en la premsa diària, és membre electe de la Reial Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona (2013).
Informació d'interés sobre la presentació
- Entrada lliure fins a completar l'aforament
- Dia i hora: Dilluns 3 de juliol a les 19h
- A la terrassa de La Central del c.Mallorca. En cas de pluja, l'acte es farà a l'interior de la llibreria, a la primera planta.