Andrés, Ramón

Ramón Andrés (Pamplona, 1955) ha escrit nombrosos llibres, a Acantilado: Johann Sebastian Bach (2005), El mundo en el oído (2008), No sufrir compañía (2010), Diccionario de música, mitología, magia i religión (2012), El luthier de Delft (2013), Semper dolens (2015), Pensar y no caer (2015), Claudio Monteverdi. «Lamento della Nimfa» (2017), Filosofía y consuelo de la música (2020)—Premi Nacional d´Assaig 2021—, La bóveda y las voces (2022) i Despacio el mundo (2024), a més de l´edició de Oculta filosofía (2004), de Juan Eusebio Nieremberg. Així mateix, és autor de diversos llibres de poesia. En 2006 va ser guardonat amb el Premi Ciutat de Barcelona pel seu llibre Johann Sebastian Bach; en 2015, amb els premis Príncipe de Viana de la Cultura y Estado Crítico (per Semper dolens); en 2020 va rebre el Premi Nacional de la Crítica de Poesia per Los árboles que nos quedan, i és membre corresponent de la Reial Acadèmia Catalana de Belles Arts de Sant Jordi i acadèmic de la Real Academia de Bellas Artes de San Fernando.