Charles Baudelaire

Charles Baudelaire (París, 9 d´abril de 1821 - 31 d´agost de 1867) va ser poeta, traductor i crític. Considerat el precursor del moviment simbolista i de la poesia moderna, la seva vida va estar marcada per una infància difícil i pels excessos, la qual cosa el va convertir en un «poeta maleït». En 1857, després de la publicació de Les flors del mal, va ser acusat per atemptar contra la moral pública, per la qual cosa sis dels seus poemes no van veure la llum fins a 1949. Baudelaire és un geni de la literatura francesa, únic en el domini del ritme i la forma, enfrontat i atret durant tota la seva vida pel diví i el diabòlic, per la qual cosa els seus poemes descriuen a l´ésser humà més gloriós i més miserable alhora. Algunes de les seves obres són: Els salons (1845-1846); Els paradisos artificials (1860); la seva única novel·la, La Fanfarlo (1847); els seus diaris íntims, Coets, i les seves nombroses traduccions de l´obra d´Edgar Allan Poe.