Julián Casanova és catedràtic d´Història Contemporània en la Universitat de Saragossa i professor visitant en la Central European University de Budapest. És autor, entre altres treballs, de La història social i els historiadors (Crítica, 1991), Del carrer al capdavant. L´anarcosindicalisme a Espanya, 1931-1939 (Crítica, 1997, publicat en anglès per Routledge, Londres, 2004, amb el títol Anarchism, The Republic and Civil War in Spain 1931-1939), L´Església de Franco (Crítica, 2005), República i guerra civil(Crítica/Marcial Pons, 2007; edició anglesa amb notes a Cambridge University Press, 2010), Europa contra Europa, 1914-1945(Crítica, 2011), Espanya partida en dues. Breu història de la guerra civil espanyola (Crítica, 2013; original en anglès en I.B. Tauris, Londres, 2012; edició en turc en Iletisim, Istanbul, 2015; en àrab, Arab Center for Research & Policy Studies, Doha, 2017), La venjança dels serfs. Rússia 1917 (Crítica, 2017). Amb Carlos Gil Andrés ha escrit Història d´Espanya en el segle XX (Ariel, 2009; edició en anglès amb notes a Cambridge University Press, 2014). Ha estat professor visitant en prestigioses universitats europees, estatunidenques i llatinoamericanes i membre del Institute for Advanced Study de Princeton.