Natalia Ginzburg

Oriana Fallaci, que va entrevistar l´autora, va descriure a Natalia Ginzburg amb aquestes paraules: «Ni maca ni elegant, amb rebeca i faldilla de color blau cendra, amb aquest aire un pelín apagada de tia soltera i sense edat definida [...]. Cabells negres, pocs cabells blancs i un cos compacte. Bones cames, de persona acostumada a caminar [...]. Per descomptat sembla una dona sana, feta per a portar càrregues i dolors amb enteresa. Sorprèn la seva veu, com de femme fatale. És com si fos la veu d´una altra, i t´atrapa, et fascina». Aquesta dona va ser una de les veus més importants de la literatura italiana del segle XX. Nascuda a Palerm en 1916, aviat es va traslladar a Torí i més tard, ja casada amb Leone Ginzburg, va viure a Roma fins que el seu marit va ser assassinat en una presó de la capital per les forces feixistes. Entre les seves obres més conegudes, a més de Lèxic familiar, que en 1963 va ser guardonada amb el Premi Strega, destaquen Les petites virtuts, Querido Miguel, El camino que va a la ciudad, Familias, Vida imaginaria, La ciutad y la casa, A propósito de las mujeres, Todos nuestros ayeres i Las tareas de casa y otros ensayos. Ginzburg va treballar molts anys com a redactora per a l´editorial Einaudi en la seva seu de Roma, ciutat on residia quan va morir, en 1991.