Montero, Rosa

Rosa Montero va néixer a Madrid i va estudiar Periodisme i Psicologia. Ha publicat les novel·les Crónica del desamor (1979), La función Delta (1981), Te trataré como una reina(1983), Amado Amo (1988), Temblor(1990), Bella y Oscura (1993), La hija del caníbal (1997, Premi Primavera de Novel·la), El corazón del Tártaro (2001), La loca de la casa (2003, premis Qué leer, Grinzane Cavour i Roman Primeur), Historia del Rey Transparente (2005, premis Qué Leer i Mandarache), Instruccionrs para salvar el mundo (2008, Premi dels Lectors del Festival de Literatures Europees de Cognac, França), Lágrimas en la lluvia (2011), Lágrimas en la lluvia. Cómic (2011, Premi al Millor Còmic en el Saló Internacional del Còmic de Barcelona), La ridícula idea de no volver a verte (2013, Premi de la Crítica de Madrid), El peso del corazón (2015), La carne (2016), Los tiempos del odio (2018), La buena suerte(2020) i El peligro de estar cuerda (2022). També ha publicat el llibre de relats Amantes y enemigos (1998, Premi Cercle de Crítics de Xile), i dos assajos biogràfics: Historias de mujeres —reeditat en edició il·lustrada, revisada i ampliada amb el títol de Nosotras. Historias de mujeres y algo más (2018)— i Pasiones (2000), així com contes per a nens, recopilacions d´entrevistes i articles, i Escribe con Rosa Montero (2017). Des de 1976 escriu en El País, en el qual va ser redactora cap

del suplement dominical durant 1980-1981. A més dels esmentats, ha estat guardonada amb el Premi Nacional de Periodisme (1981), el Premi Nacional de les Lletres Espanyoles (2017), els premis Llegenda de l´Associació de Llibreries de Madrid i Ciutat d´Alcalá de les Arts i les Lletres (2019), el Premi Cedre (2020) i la Medalla d´Or al Mèrit en les Belles Arts (2022). És doctora honoris causa per la Universitat de Puerto Rico i la seva obra està traduïda a més de vint idiomes.