Platón

Plató (Atenes, 427 - 347 a. C.) va ser un filòsof grec que, al costat del seu mestre Sòcrates i el seu deixeble Aristòtil, és considerat un dels grans pensadors de la tradició filosòfica europea. L´obra de Plató, radicalment nova en la seva elaboració lògica i literària, va establir una sèrie de constants i problemes que van marcar el pensament occidental més enllà de la seva influència immediata, que es deixaria sentir tant entre els pagans (el neoplatonisme de Plotí) com en la teologia cristiana, fonamentada en gran manera per Sant Agustí. Nascut en el si d´una família aristocràtica, Plató va abandonar la seva inicial vocació política i les seves aficions literàries per la filosofia, atret per Sòcrates. Va ser el seu deixeble durant vint anys i es va enfrontar obertament als sofistes (Protàgores, Gòrgies). Després de la condemna a mort de Sòcrates (399 a. C.), va fugir d´Atenes i es va apartar completament de la vida pública; no obstant això, els temes polítics van ocupar sempre un lloc central en el seu pensament, i va arribar a concebre un model ideal d´Estat. L´any 387 va fundar una escola de filosofia, situada als afores d´Atenes, al costat del jardí dedicat a l´heroi Academ, d´on procedeix el nom de "Acadèmia". En ella s´estudiava i s´investigava sobretot tipus d´assumptes, atès que la filosofia englobava la totalitat del saber, fins que gradualment van anar apareixent (en la pròpia Acadèmia) les disciplines especialitzades que donarien lloc a branques diferenciades del saber, com la lògica, l´ètica o la física. Va perviure més de nou-cents anys i en ella es van educar personatges d´importància tan fonamental com Aristòtil.