Stapledon, Olaf

William Olaf Stapledon (10 de maig de 1886 - 6 de setembre de 1950) va ser un escriptor i filòsof britànic, conegut sobretot per les seves obres de ciència-ficció. Va néixer prop de Liverpool (Anglaterra, va ser l´únic fill de William Clibbert Stapledon i Emmeline Miller. Els sis primers anys de la seva vida els va passar amb els seus pares en Port Said. Es va educar a l´Escola Abbotsholme i Balliol College, Oxford, on va obtenir una llicenciatura en Història Moderna en 1909 i un mestratge en 1913 [editar]. Després d´un breu temps com a docent a la Manchester Grammar School, va treballar en les oficines de correu de Liverpool i Port Said, des de 1910 fins a 1913. Durant la Primera Guerra Mundial va servir en la Unitat d´Ambulàncies a França i a Bèlgica a partir de juliol de 1915 a gener de 1919. El 16 de juliol de 1919 es va casar amb Agnes Zena Miller (1894-1984), una prima d´Austràlia amb la qual es va reunir per primera vegada en 1903 i amb qui va mantenir una correspondència durant tota la guerra des de la seva casa a Sydney. Van tenir una filla, Mary Sydney Stapledon (1920 -), i un fill, John David Stapledon (1923 -). En 1920 es van mudar a West Kirby i en 1925 Stapledon va rebre el PhD (Philosophiæ Doctor) per part de la Universitat de Liverpool. En 1929, va escriure el seu "Modern Theory of Ethics". No obstant això, aviat es va bolcar a la ficció amb la meta d´aconseguir un públic major. La seva novel·la "Last and First Men", traduït com a "Primera i última humanitat", o a vegades "Primer i últim home", encara que la primera sigui la traducció apropiada, va tenir un gran èxit i el va convèncer de convertir-se en un escriptor a temps complet. Aquest llibre va tenir una seqüela i nombrosos treballs que exploten els temes relacinados amb l´evolució de la vida el desenvolupament de la intel·ligència i el significat del cosmos. En 1940 la família es va traslladar a Caldy. Després de 1945 Stapledon va viatjar molt donant conferències, va visitar als Països Baixos, Suècia i França, i en 1948 va parlar en el Congrés d´Intel·lectuals per la Pau, a Polònia. Va assistir a la Conferència per a la Pau Mundial, celebrada a Nova York en 1949, sent l´únic britànic al qual se li concedia una visa per a això. En 1950, es va integrar al moviment contra l´apartheid. Poc després, en acabar una setmana de conferències a París, va cancel·lar un previst viatge a Iugoslàvia i va tornar a la seva casa en Caldy, on va morir sobtadament d´un atac al cor. La seva vídua i els seus fills van escampar les seves cendres en la sorra dels penya-segats sobre l´estuari de Dee, un dels llocs favorits de Olaf, i un lloc que va inspirar més d´una idea per als seus llibres.