Miguel de Unamuno (Bilbao, 1864-Salamanca, 1936) va ser la personalitat més influent de la Generació del 98. Al llarg de la seva dilatada existència, Unamuno va conrear tots els gèneres literaris: llibres d´assajos (Entorn del casticisme, Vida del Quixot i Sancho, Del sentiment tràgic de la vida, entre altres), obres teatrals (Fedra i L´altre, etc.), poesia (Poesies, Cançoner, El Crist de Velázquez, etc.), novel·les i contes (Sant Manuel Bueno, Màrtir, Boira, La tia Tula, Amor i Pedagogia, etc.). Les seves preocupacions recurrents van ser la història i l´essència d´Espanya; la figura del Quixot com a símbol de la raça i de l´ésser humà obstinat a no plegar-se davant la societat; l´existència de Déu i les incògnites del més enllà.