Vilas, Manuel

Manuel Vilas (Barbastro, 1962) és poeta i narrador. Entre els seus llibres de poesia destaquen El cielo (2000), Resurrección (2005; XV Premi Jaime Gil de Biedma), Calor (2008; VI Premi Fray Luís de León), Gran Vilas (2012; XXXIII Premi Ciutat de Melilla), El hundimiento (2015; XVII Premi Internacional de Poesia Generació del 27) i Roma (2020). La seva poesia reunida es va publicar en 2010 amb el títol Amor, i la seva Poesía completa en 2018; en 2022 Lumen va publicar l´antologia Una sola vida. És autor de les novel·les España (2008; 2019), que va ser triada per la revista Quimera com una de les deu novel·les en espanyol més importants de la primera dècada del segle XXI; Aire Nuestro (2009; Premi Cálamo); Los inmortales (2012); El luminoso regalo (2013); Ordesa (2018; Prix Femina Étranger 2019, Premi Arts & Letras de El Heraldo, millor llibre de l´any per a Babelia); Alegría (2019), i Los besos (2021). També ha escrit llibres de relats com Zeta (2002) i Set-cents milions de rinoceronts (2015). Ha recopilat els seus estats de Facebook en Listen to em (2013). En 2016 es va editar la crònica Lou Reed era español, i en 2017 el llibre autobiogràfic América. A més dels citats, ha guanyat el X Premi Llanes de Viatges i el Premio de las Letras Aragonesas (2015). La seva obra figura en les principals antologies nacionals tant de poesia com de narrativa. Escriu habitualment en premsa.