Les nostres recomanacions i propostes

Una habitació d’hospital on un home que ha patit un ictus es recupera, una família poc amorosa on les mostres d’afecte són considerades febleses. Aquesta és la seqüència inicial de la novel·la. La filla d’aquest home és la narradora, és la seva història. La història de la seva família i del seu pare, un pare alcohòlic i absent. Amb una prosa precisa i esmolada a la qual no li sobren paraules i que de vegades es torna clarivident, Rodriguez configura el relat d’una vida al costat d’una persona addicta. Primer amb els ulls i experiències d’una nena que ha de conviure amb conductes poc saludables i nocives que degraden la imatge que té del seu progenitor i que posteriorment forjaran el seu particular caràcter observador i obsessiu. Els sentiments de vergonya, rebuig i culpa persegueixen aquesta nena que es fa adulta i es refugia en l’escriptura buscant una mena d’exorcisme vital. Aquest llibre és una carta al pare, un recorregut sentimental de vegades dolorós i cru, on la relació paternofilial és desconstruïda intentat així acostar-se a aquesta figura que per tot el que han viscut s’ha convertit en un estrany. El llenguatge com a única manera de sentir-se a prop de la seva pròpia vida i dels sentiments contradictoris que l’envaeixen. Després del magnífic recopilatori de relats, la primera novel·la de l’autora basca és dura, però també honesta, i els silencis incòmodes donen pas a la llum de l’escriptura.