És un fet que la velocitat, en ple segle xxi, és la columna vertebral del nostre dia a dia. I amb això no em refereixo només a internet i a les noves tecnologies, sinó també a les nostres rutines: al matí correm per arribar a temps a la feina, a la tarda fem la compra amb presses per poder veure uns amics, a la nit ens afanyem a deixar-ho tot llest per, finalment, aconseguir descansar una estona. En el seu llibre, Parkinson fa una crida a posar el fre de mà i a sortir de l’atordiment de la rutina, i així poder apreciar els tresors de la quotidianitat.
Convido jo és un tribut a anar més a poc a poc, a assaborir més bé la felicitat que hi ha en coses tan simples com prendre un bon cafè, deixar a mitges un llibre que no ens està agradant o a tancar totes les pestanyes del navegador. Amb la seva prosa senzilla, àgil i carregada d’humor, el llibre de Parkinson ens anima a gaudir del so de la pluja quan som al llit, de les diferències entre els accents de la gent de Manchester i la d’Oxford, o de les obres de teatre que (per fi) es representen sense fer pausa. El resultat és un llibre que no pretén ser més del que el seu títol ja indica: una oda al que a primera vista són les nimietats del dia a dia, però que, quan es miren amb més deteniment, es revelen com a petites fonts de plaer.