Les nostres recomanacions i propostes

Julià Guillamon es va embarcar en el projecte d’escriure Joan Perucho, cendres i diamants, anys després de la mort de l’escriptor, l’any 2003. Però la relació entre els dos va començar anys enrere, i la preparació, conscient o inconscient, d’aquesta biografia, sembla que també.

El títol que porta el llibre que tenim entre mans és el que el mateix Perucho li va suggerir a Guillamon per la seva tesina, la primera monografia dedicada a l’escriptor català, que finalment es va dur el nom de Joan Perucho i la literatura fantàstica. Ara Guillamon recupera el títol i, sobretot, recupera i il·lumina a un dels grans, tot i que no més reconeguts, personatges de la cultura catalana i espanyola de la segona meitat del segle XX.

Mitjançant una documentació exhaustiva i minuciosa –cartes, entrevistes amb amics, coneguts i familiars de Perucho, retalls d’obres de ficció i d’articles–, Guillamon no es limita a retratar el Perucho novel·lista, poeta, jutge i periodista, sinó que aconsegueix mostrar i comprendre a la primera generació d’intel·lectuals i artistes de la postguerra. Coneixem l’àmplia constel·lació de persones que van ser els seus contemporanis. Mentre Guillamon ens transporta a través dels anys a la universitat, les primeres col·laboracions a la revista Alerta, les oposicions a jutge, la publicació de novel·les com El llibre de cavalleries i Les històries naturals, i les col·laboracions a Destino i La Vanguardia –entre tantes altres!– apareixen els noms de Salvador Espriu, Antoni Tàpies, Josep Palau i Fabre, Martí de Riquer i Joan Ponç, també per esmentar-ne alguns d’entre molts. El resultat és una biografia que ens descobreix la realitat de qui, fins fa poc, alguns només coneixíem com a autor de novel·les fantàstiques.