Les nostres recomanacions i propostes

Els argonautes sempre van anomenar a la seva nau Argos, fins i tot un cop després de que cadascuna de les seves parts originals haguessin estat reemplaçades per d’altres. Que la nau continués sent Argos, o una altra, no era important mentre mantingués el seu nom. El gest que fa Maggie Nelson en aquest llibre és similar al dels argonautes.

L’autobiografia i la teoria acadèmica es barregen per intentar donar compte d’un nou model de família, i a la vegada, d’una nova forma de viure; la vida d’una família queer. El desig de l’autora passa per fixar el concepte queer, com Argo, en aquella paraula que sempre manté el mateix significat, aquella capaç de retenir el mateix sentit per sobre de qualsevol canvi. I per això també cal crear un nou llenguatge, un que pugui parlar, des d’allò queer, de temes com l’amor, la maternitat, el matrimoni, la identitat i el llenguatge mateix. En una estructura narrativa que recorda els Fragments d’un discurs amorós de Roland Barthes, el discurs de Nelson s’escriu a través de tots els referents que l’han anat acompanyant al llarg de la seva vida: poetes, filòsofs, artistes..., en una explosió de saviesa i erotisme que és, també, una declaració d’amor a la seva família escollida.