La frantumaglia

Aquest llibre ens permet fer un cop d’ull als calaixos d’on han sortit les novel·les de Ferrante, oferint un exemple de passió per l’escriptura. L’escriptora respon a no poques de les preguntes que li fan els lectors. Explica, per exemple, per què qui escriu un llibre faria bé de mantenir-se’n al marge i deixar que el text segueixi el seu curs. Explica els pensaments i els neguits de quan una novel·la esdevé pel·lícula. Parla de les alegries, dels esforços, de les angoixes de qui narra una història i després la troba insuficient. Explica la seva relació amb la psicoanàlisi, amb la ciutat on ha viscut, amb la infantesa com a magatzem de milers de suggeriments i fantasies, amb la maternitat, amb el feminisme. El resultat és un autoretrat narrativament vivíssim de la feina d’una escriptora...