Vi de solitud

Àmpliament autobiogràfica, Vi de solitud (1935) descriu el destí d´una família russa refugiada a París. El desarrelament, la solitud, però també la voluntat ferotge d´alliberar-se de totes les cotilles estan al centre d´aquest cercle familiar tancat i opressiu. Irène Némirovsky, que tenia amb la seva mare unes relacions molt conflictives, fa un retrat sense concessions d´una noia que intenta fugir del domini de la seva mare, una gran burgesa casada amb un «jueu obscur», per la qual només sent odi. Aquesta novel·la subversiva, al voltant d´un alliberament dolorós, ens recorda tot el talent d´una de les escriptores més grans del segle passat.