L´ocell a la cendra


L´ocell a la cendra

A L´ocell a la cendra, Rafart es referma en la seva cura per bastir un corpus poètic on l´eelgància d´un llenguatge molt personal, de tall volgudament clássic, li serveix per empeltar les eternes reflexions sobre la mort, el temps, la (in)comunicació a una natura que és alhora imatge i constatació d´una poètica condemnada a perdurar.