Els mestres de la sospita: Marx, Nietzsche, Freud

Amb contrapunts de: Norbert Bilbeny
Francisco Fernández Buey
Andrés Sánchez Pascual

Hi ha pensadors que adquireixen la categoria d’esdeveniment, perquè després d’ells la tasca de pensar es transforma radicalment. Pensar la història, Déu, l’home o la llibertat després dels mestres de la sospita és un exercici altament suggerent. Marx, Nietzsche i Freud fan trontollar els pilars de la civilització occidental: són els epicentres d’un moviment sísmic que transforma substantivament l’ordre de les coses. Res no podrà ser pensat com abans. Qui vulgui pensar a l’alçada del seu temps —fidel a les exigències de la contemporaneïtat— no podrà estalviar-se la feina de digerir lentament les seves obres, ni podrà eludir aquests grans interlocutors. Ningú no passa impunement pels mestres de la sospita. Marx, Nietzsche i Freud introdueixen la divisió en el cor de la fe. Purifiquen la imatge de Déu i la vivència religiosa. Els mestres de la sospita, sense voler-ho, ens ajuden a practicar aquesta sospita respecte les pròpies creences i a buidar la ment d’aquestes divinitats antropomòrfiques que tendim a forjar-nos.