Barcelones


Barcelones

L’Ajuntament de Barcelona reedita el llibre ‘Barcelones’, de Manuel Vázquez Montalbán, trenta anys després de ser publicat per Empúries. Així, els lectors podran tornar a gaudir de la crònica sobre Barcelona que va escriure l’autor a finals dels vuitanta.
L’edició actual, a càrrec del Servei de Publicacions de l’Ajuntament, és curosa amb el text original, però es complementa amb un seguit de notes escrites per Quim Aranda, periodista i escriptor, autor també del prefaci, que ajuden el lector a situar les referències del text, a vegades massa lligades al moment en què va ser escrit i publicat.
El 1987, mentre la ciutat ja treballava en la construcció del nou horitzó urbà i humà que esbossaven els Jocs Olímpics del 1992, la veu de Montalbán va alertar dels riscos d’aquella macrooperació de neteja de cara, necessària però també dolorosa. La Barcelona d’aquell present, i la del futur que s’albirava llavors, no va néixer quan Joan Antoni Samaranch va dir allò de “à la ville de Barcelona”. Segons l’autor, calia remuntar-se als orígens per explicar-la i oferir-ne una visió més propera i còmplice amb els protagonistes anònims, sovint bandejats i ignorats. A més d’una “crònica personal”, el llibre és sobretot una lliçó d’història interessant de llegir i rellegir. Des dels turons de la ciutat, Montalbán fa un recorregut per diverses èpoques i recorda comunitats, protagonistes i esdeveniments de la vida barcelonina des dels ibers fins a finals del segle XX.
El 1987, mentre la ciutat ja treballava en la construcció del nou horitzó urbà i humà que esbossaven els Jocs Olímpics del 1992, la veu de Montalbán va alertar dels riscos d’aquella macrooperació de neteja de cara, necessària però també dolorosa. La Barcelona d’aquell present, i la del futur que s’albirava llavors, no va néixer quan Joan Antoni Samaranch va dir allò de “à la ville de Barcelona”. Segons l’autor, calia remuntar-se als orígens per explicar-la i oferir-ne una visió més propera i còmplice amb els protagonistes anònims, sovint bandejats i ignorats. A més d’una “crònica personal”, el llibre és sobretot una lliçó d’història interessant de llegir i rellegir. Des dels turons de la ciutat, Montalbán fa un recorregut per diverses èpoques i recorda comunitats, protagonistes i esdeveniments de la vida barcelonina des dels ibers fins a finals del segle XX.