Gil J. Wolman. Sóc immortal i estic viu/ Soy inmortal y estoy viv

L´obra de Gil J Wolman ens confirma el fort parentiu que uneix les avantguardes de la segona meitat del segle XX amb les posicions artístiques que van esmicolar l´ordre heretat de les belles arts a través del segle XIX. I tanmateix, tot ens indica que Wolman passava per la història amb massa discreció, com si fos un sense papers de l´art d´avantguarda, una figura sempre present però no identificada, un clandestí que surt a la llum al principi d´un segle al qual ha arribat pel fet de ser immortal i estar sempre viu. Com podríem donar a conèixer l´obra d´algú que no és un outsider més, sinó un dels actors essencials d´aquesta transformació de les arts a la segona meitat del segle XX, i que va escriure, entre altres coses: «Relatar una obra no té cap relació amb l´obra; el que cal és fer-la reviure, ja que és morta»? Ell mateix resumeix amb aquestes paraules: «Wolman, nascut el 1929, coneix algunes persones, participa en algunes manifestacions, fa algunes coses.»