Un capítol
Berta Camps Mora
7.10.2024
19h
La Central (c/ Mallorca)
Un capítol
Berta Camps Mora
Presentació a càrrec de l'autora i Juliana Canet
Columna · Brunzits
Columna · Brunzits
AGENDA Octubre 2024
Presentem: Un capítol (Brunzits, 2024) amb l'autora Berta Camps i Juliana Canet.
Quan? Dilluns 7.10 a les 19h
On? A la terrassa de La Central del c.Mallorca (accés a través de la primera planta - cafeteria. En cas de pluja, l'acte es farà a l'interior de la llibreria, a la primera planta)
Cal reserva? L'accés és lliure fins a completar l'aforament de l'espai.
-
Berta Camps i Mora (Celrà, 1996). Vinculada al teatre des de petita, n’acaba fent la seva professió. El 2018 es gradua en Arts Escèniques a l’Escola Universitària ERAM-UdG i, des de llavors, trepitja el sector teatral com a dramaturga, actriu i pedagoga de la mà d’Escenaris Especials i l’Associació La Intempèrie. Ha coescrit dues obres de teatre, Plou a cobert i Que s’acabi el món és culpa meva, estrenades al circuit professional, i ha participat en espectacles com Mare de sucre o Els àngels no tenen fills. Paral·lelament, amb la voluntat de generar espais d’exhibició descentralitzats, el 2018 cocrea el festival de música El Terrat de Celrà. Fins ara la seva escriptura era pensada per ser interpretada, però el gust per la paraula i la ficció l’ha conduït a relatar una història, aquesta vegada, per ser llegida.peó primero los límites de la intransigencia».
Sobre el llibre
Presentem: Un capítol (Brunzits, 2024) amb l'autora Berta Camps i Juliana Canet.
Quan? Dilluns 7.10 a les 19h
On? A la terrassa de La Central del c.Mallorca (accés a través de la primera planta - cafeteria. En cas de pluja, l'acte es farà a l'interior de la llibreria, a la primera planta)
Cal reserva? L'accés és lliure fins a completar l'aforament de l'espai.
-
Berta Camps i Mora (Celrà, 1996). Vinculada al teatre des de petita, n’acaba fent la seva professió. El 2018 es gradua en Arts Escèniques a l’Escola Universitària ERAM-UdG i, des de llavors, trepitja el sector teatral com a dramaturga, actriu i pedagoga de la mà d’Escenaris Especials i l’Associació La Intempèrie. Ha coescrit dues obres de teatre, Plou a cobert i Que s’acabi el món és culpa meva, estrenades al circuit professional, i ha participat en espectacles com Mare de sucre o Els àngels no tenen fills. Paral·lelament, amb la voluntat de generar espais d’exhibició descentralitzats, el 2018 cocrea el festival de música El Terrat de Celrà. Fins ara la seva escriptura era pensada per ser interpretada, però el gust per la paraula i la ficció l’ha conduït a relatar una història, aquesta vegada, per ser llegida.peó primero los límites de la intransigencia».
Sobre el llibre
Fa dos anys que l’Emma viu a Irlanda, aturada en un etern present, quan la mare li truca amb un anunci que la farà tornar a casa: «L’avi ha mort». La mort és una treva dins de la treva. Atura la vida de l’Emma i, al mateix temps, l’obliga a posar el rellotge en marxa per afrontar tot el que havia volgut deixar enrere quan va decidir anar a viure a Irlanda.
Un capítol és un retorn a casa, un aterratge a la quotidianitat, un passatge familiar, un retrobament amb la família quan tot ha canviat per sempre: «L’avi ha mort».
«El paratge és d’un verd estrident, impecable, impossible de descriure i injust de fotografiar. Els camps són figures geomètriques que divideixen les terres i acullen bestiar. Els pobles, rurals i costaners, són paisatges idonis per enviar amb un segell postal. És d’una bellesa incontrolable i difícil d’explicar. Irradia benestar, sembla viu, sa. Tot excepte el sostre que ho cobreix: el cel. El cel està a punt de plorar, aquí. Té l’ànima trista. Està desconsolat i viu amb la nostàlgia d’un estiu que no arribarà. És apagat i embolcalla el país amb el seu desànim. Tenyeix l’ambient de color gris perla i amaga un sol, tímid, que no es pot veure mai».
Un capítol és un retorn a casa, un aterratge a la quotidianitat, un passatge familiar, un retrobament amb la família quan tot ha canviat per sempre: «L’avi ha mort».
«El paratge és d’un verd estrident, impecable, impossible de descriure i injust de fotografiar. Els camps són figures geomètriques que divideixen les terres i acullen bestiar. Els pobles, rurals i costaners, són paisatges idonis per enviar amb un segell postal. És d’una bellesa incontrolable i difícil d’explicar. Irradia benestar, sembla viu, sa. Tot excepte el sostre que ho cobreix: el cel. El cel està a punt de plorar, aquí. Té l’ànima trista. Està desconsolat i viu amb la nostàlgia d’un estiu que no arribarà. És apagat i embolcalla el país amb el seu desànim. Tenyeix l’ambient de color gris perla i amaga un sol, tímid, que no es pot veure mai».
