Fusta i resina
Fusta i resina
Una violinista acabada de graduar rep una proposta inesperada. Mentre passeja de nit per Barcelona, fa cerveses amb els amics i esquiva turistes, defuig la pregunta: Ets prou bo per viure d´allò que estimes? Ho estimes prou per malviure´n?
«Els dits se´m mouen automàticament. Ara ve el fragment de les escales, primer en sextets, després en quatres, i, finalment, l´escala en terceres dobles, tot picat, per tornar a començar. No em rellisca cap dit i l´arc va amunt i avall, corda arran. Fa olor de resina, suor i fusta. Tot rutlla. “Vigor i força”, em dic, i penso en la lletra del meu professor mentre tanco els ulls per fer l´últim trèmolo abans del silenci. Vaig bé. Sono bé. Crec. Sono millor que abans».
Altres títols de Ofèlia Carbonell Torrents
Altres lectors que han llegit Fusta i resina, han escollit
