Arquetipo, mito, y arte en el Barroco

Us convidem a la presentació del títol Arquetipo, mito y arte en el Barroco, d'Antoni Amaro, el dimarts 14 de setembre a les 19h a l'aula de La Central del Raval. 

Les places presencials estan esgotades, però podeu fer la inscripció per seguir la presentació virtualment mitjançant la plataforma Zoom. El dia abans de la presentació, us enviarem l'enllaç de Zoom a través d'un correu electrònic i les instruccions per connectar-se.


També pot accedir a la presentació virtual prement aquí.


Sobre Arquetipo, mito y arte en el Barroco

(CAST) Plantea el estudio del arte barroco y su relación con el arquetipo principal (el “acontecimiento fundador”) de su época histórica (1600-1750). A través del estudio iconográfico y mitológico de sus obras de arte, tanto de la pintura como de la escultura, ha sido posible conectar al  arte barroco con la cultura y la mentalidad de su tiempo, demostrando como cada obra de arte refleja el momento sociocultural, a través de las imágenes del mito dominante (el arquetipo fundamental), que corresponde a un entorno común, delimitado por una época, un estilo y una estética artística. El arte Barroco fue una expresión del arquetipo fundamental de su época, y emergió para compensar o enseñar lo que faltaba, o lo que complementaba al espíritu del momento en el que surgió. Su búsqueda de la “representación del infinito” nos remite a una necesidad psicológica de dar “forma” a la divinidad, de hacerla “presente” en una época en la que el pensamiento científico destruyó la base espiritual de la cultura occidental.  

Sobre el autor

Antoni Amaro és llicenciat en Periodisme i Psicologia. És magister en Estudis comparats d'Art, Literatura, Pensament i en Psicologia Analítica. És doctor en Humanitats per la universitat Pompeu Fabra de Barcelona. La seva tesi de doctorat és un apassionant estudi sobre el Tarot Rider-Waite. En la primera part, l'autor estudia els Tarots tradicionals: Visconti-Sforza, Mantegna (segle XV) i Marsella (segle XVIII). Mitjançant l'anàlisi iconogràfic s'investiga el Tarot en els seus múltiples aspectes, secundant-se en els elements culturals, escrits i visuals de l'època, per a revelar les actituds inconscients del seu temps i com es manifesten en aquest. Decisives resulten les relacions del Tarot de Mantegna amb la filosofia hermètica i els frescos del Palazzo Schifanoia de Ferrara; del Tarot Visconti-Sforza amb l'art de la memòria; i del Tarot de Marsella amb l'alquímia i l'ocultisme. En la segona part, l'anàlisi de la relació del Tarot Rider-Waite amb el Procés d'Individuació de C. G. Jung i l'hermenèutica simbòlica del Cercle de Eranos permet demostrar que el Tarot, emergint de les profunditats de l'Inconscient Col·lectiu, apunta cap a una finalitat, proposant un procés de transformació de la personalitat.

Ha publicat a l'editorial José J. de Olañeta la seva tesi doctoral amb el títol El Tarot Rider-Waite, su simbolismo iconográfico y psicológico con relación al Proceso de Individuación (2018). A més ha publicat també a la mateixa editorial El paisaje sublime como arquetipo de la imaginación romántica: C. D. Friedrich y J. M. W. Turner (2019), Arquetipo, mito, arte y  el tarot (2020) i Arquetipo, mito y arte en el Barroco (2021). En la seva cerca del coneixement de l'ànima humana ha estudiat mitologia, simbologia, alquímia i Tarot i com a especialista en la psicologia de Carl Gustav Jung, treballa amb els arquetips i l'inconscient col·lectiu.