Jacques el Fatalista
Denis Diderot


3.5.2022
19h
La Central del Raval
Jacques el Fatalista
Denis Diderot
Amb Raül Garrigasait, Marina Garcés i Joan Tarrida.
La Magrana
La Magrana
Us convidem a la presentació de la nova edició de Jacques el Fatalista (La Magrana, 2022) de Denis Diderot, dimarts 3 de maig a les 19h a La Central del Raval. L'entrada és lliure fins a completar l'aforament.
L'acte serà a càrrec de Raül Garrigasait, Marina Garcés i Joan Tarrida.
Sobre el llibre
Hereva de la tradició cervantina i del Tristram Shandy de Laurence Sterne, Jacques el Fatalista és una de les grans obres de la Il·lustració francesa i una novel·la enlluernadora, en la qual la successió d'aventures, sovint d'una hilaritat escabrosa i rotunda, i els diàlegs càustics dels seus protagonistes -un criat i el seu amo que viatgen sense destí-, retraten de forma implacable i extraordinàriament brillant els homes i el món.
Com demostren Raül Garrigassait i Marina Garcés en els textos que acompanyen l'esplèndida traducció d'aquesta edició, Jacques el Fatalista és un clàssic que seguirà seduint els lectors d'avui, de la mateixa manera que va fascinar el gran escriptor Milan Kundera.
Denis Diderot (Langres, 1713 - París, 1784)
Escriptor i filòsof, va estudiar a la Universitat de París i, amb D'Alembert, va dirigir entre el 1751 i el 1772 la redacció de l'Encyclopédie, una de les obres més grandioses i influents de la Il·lustració. Autor de Pensaments filosòfics (1746) o Carta sobre els cecs per a ús dels que hi veuen (1749), entre moltes altres obres, va publicar també la novel·la La monja (1760) i els diàlegs El nebot de Rameau (1761) i El somni de D'Alembert (1769). La novel·la Jacques el Fatalista i el seu amo només va circular en vida de l'autor per lliuraments entre un públic selecte i no es va editar en forma de llibre fins l'any 1796, dotze anys després de la seva mort.
L'acte serà a càrrec de Raül Garrigasait, Marina Garcés i Joan Tarrida.
Sobre el llibre
Hereva de la tradició cervantina i del Tristram Shandy de Laurence Sterne, Jacques el Fatalista és una de les grans obres de la Il·lustració francesa i una novel·la enlluernadora, en la qual la successió d'aventures, sovint d'una hilaritat escabrosa i rotunda, i els diàlegs càustics dels seus protagonistes -un criat i el seu amo que viatgen sense destí-, retraten de forma implacable i extraordinàriament brillant els homes i el món.
Com demostren Raül Garrigassait i Marina Garcés en els textos que acompanyen l'esplèndida traducció d'aquesta edició, Jacques el Fatalista és un clàssic que seguirà seduint els lectors d'avui, de la mateixa manera que va fascinar el gran escriptor Milan Kundera.
Denis Diderot (Langres, 1713 - París, 1784)
Escriptor i filòsof, va estudiar a la Universitat de París i, amb D'Alembert, va dirigir entre el 1751 i el 1772 la redacció de l'Encyclopédie, una de les obres més grandioses i influents de la Il·lustració. Autor de Pensaments filosòfics (1746) o Carta sobre els cecs per a ús dels que hi veuen (1749), entre moltes altres obres, va publicar també la novel·la La monja (1760) i els diàlegs El nebot de Rameau (1761) i El somni de D'Alembert (1769). La novel·la Jacques el Fatalista i el seu amo només va circular en vida de l'autor per lliuraments entre un públic selecte i no es va editar en forma de llibre fins l'any 1796, dotze anys després de la seva mort.
Suggeriments de consulta
Articles relacionats al nostre diari
Entrevista
Entrevista a Marina Garcés
"L'educació en un món comú"
Com a Un mundo común, el seu llibre més recent, Marina Garcés ens convida a alliberar la riquesa d’allò que compartim. Parlem amb ella sobre el paper de l’educació des d’aquesta perspectiva integrador...
Entrevista
Entrevista a Raül Garrigasait
Autor de Els estranys (Edicions 1984)
Per Oriol Pastor
A la plaça de Sant Just de Barcelona, una tarda de dilluns qualsevol, asseguts a una terrassa i amb una tònica per barba, un servidor i en Raül Garrigasait ens disposem a xerrar sobre l’últim llibre ...
Ressenya
Marina Garcés (coord.)
Humanitats en acció
Emancipació, atenció, curiositat, mirades, mediació, amor, obstinació, atzar, valor, negació, generositat, inoperància, memòria, vida, un, tradició, laboratoris, sentit, alter-i-tat(s) i retorn. Aques...
