L'atzar i les ombres
Julià de Jòdar

Us convidem a la presentació del llibre L'atzar i les ombres (Comanegra, 2022) de Julià de Jòdar, dimecres 15 de febrer a les 19h a La Central del Raval. L'autor conversarà amb Mercè Ibarz, periodista cultural, assagista, i narradora.


Sobre el llibre
El cim narratiu de Julià de Jòdar, la trilogia L’atzar i les ombres, es reedita per primera vegada en un sol volum. L’autor revisa (i reescriu) una de les obres més importants de la història recent en el 25è aniversari de la seva primera publicació. El gran fris històric sobre la consciència popular dels barris industrials de la perifèria barcelonina.

Novel·la de novel·les sobre la persistència de la memòria col·lectiva. Un cabdell de vides mogudes per les passions, contra la repressió dels desitjos i a favor de la dignitat de l’ésser humà. Tres novel·les d’aprenentatge d’un adolescent en els temps més foscos que constitueixen el gran fris històric sobre la consciència popular dels barris industrials de la perifèria barcelonina. No són frases de farciment. La trilogia de Julià de Jòdar que va arrancar el 1997 amb L’àngel de la segona mort (la segueixen El trànsit de les fades i El metall impur) va acumular cinc dels principals premis del país, va causar una sotragada feliç en el panorama literari català i ha quedat com una parada imprescindible en qualsevol llista de les millors obres del nostre segle. Aquesta edició la reuneix per primera vegada en un volum, exhaustivament revisada —de fet, reescrita— per l’autor.

Julià de Jòdar (Badalona, 1942).
L’entrada tardana de Julià de Jòdar a la literatura catalana, sent un jove de cinquanta-cinc anys, va ser una de les més impactants de la història recent. «El crític té dret a sentir-se desconcertat i fins imaginar-se en una situació paral·lela a la de començaments de segle, quan la irrupció de Víctor Català descol·locà l’ordre assenyat del ram de la crítica», deia Isidor Cònsul després de llegir el primer llibre de L’atzar i les ombres, ara fa vint-i-cinc anys. A partir de llavors, Jòdar va emprendre un abassegador tour de force narratiu durant tres lustres, fins que amb El desertor en el camp de batalla anunciava, justament, la seva deserció literària. Comanegra ja el va convèncer d’escriure Els vulnerables (2018), que podria considerar- se una preqüela juganera de l’obra magna que teniu a les mans. I no se sap mai. Potser aquest gran prestidigitador entre ficció i realitat encara ens depara més sorpreses.

Mercè Ibarz (Saidí, 1954)
Es narradora, periodista cultural y ensayista. Ha publicado La terra retirada (traducida al castellano) y La palmera de blat (traducida al francés), reunidas posteriormente con la inédita Labor inacabada en el volumen Tríptic de la terra (Anagrama); los libros de relatos A la ciutat en obres y Febre de carrer (recogidos en Contes urbans, también en Anagrama); las novelas No parlis de mi quan me’n vagi y Vine com estàs; el ensayo L’amic de la Finca Roja y la biografía Retrat de Mercè Rodoreda.
  Imatge: VilaWeb