Enyoro la terra

Els poemes d´Enyoro la terra -expressió d´un abassegador simbolisme tel·lúrgic, universal i arrelat alhora- han freqüentat el Cementiri de Sinera de Salvador Espriu i han begut l´aigua d´«Els rius» de Giuseppe Ungaretti. L´un els inspirà el cant a la terra, l´altre els infongué la força vital que, d´una batzegada, abocà Xavier Amorós a la composició d´una poesia llargament meditada. En aquests versos la nostàlgia és sublimada i el record esdevé la catarsi que permet al poeta recuperar l´autèntica identitat. Ho fa despullat de recargolaments literaris, fent servir el parlar del poble, però polint al màxim la claredat expressiva, buscant fins a l´obsessió la contundència del matí­s, recorrent sovint a la ironia suau, concentrant-ho tot en imatges elementals: l´aigua, les pedres, la vinya, els camins... El lector pot endinsar-se fàcilment en el joc intern dels poemes perquè la seva arquitectura, fermament travada, queda dissimulada per la simplicitat de les paraules.