Cantar a la fàbrica, cantar al coro. Els cors obrers a la conca d

La creació de les societats corals a la conca del Ter mitjà no es va fer des del no-res. Abans dels coros –i a l’entorn dels coros– ja hi havia una societat que cantava, i que cantava “a veus”: les dones a les fàbriques; els homes a les tavernes, a les caramelles i a les confraries religioses. Les societats corals, els orfeons i els cors religiosos varen constituir el teixit associatiu –de les ideologies i de l’oci– des del principi de la industrialització, cap al 1860, fins a les crisis tèxtils de les dècades de 1960 i 1970. Cantar a la fàbrica, cantar al coro ens acosta a les preocupacions, a les lluites i als desitjos que, gràcies al fet de cantar junts, els obrers compartien i confrontaven. Tavernes i republicanisme, cors satírics i creences religioses, catalanistes i anarquistes, el “progrés” i la “tradició”, les dones i els homes, es barregen en les pàgines del llibre i dibuixen una societat molt activa, potent i amb gran capacitat de transformació. Cantar va ser decisiu en l’entrada a la modernitat i en l’orgull de formar part de la “societat dels treballadors”. El llibre conté un DVD.