Des dels cairats

Des dels cairats
Cap per avall d’un somni, com ratpenats,
purguem la derrota des dels cairats
la visió cansada, hivernants alats
d’ànima ennegrida i arrenglerats.
Amb cada nit d’enllà del mas en runes
ve, acomboiada per manies nocturnes,
la memòria del foc i les espurnes
d’aquella llenya d’antigues fortunes,
un delit comú que creix en el·lipsi,
un afany notori, d’apocalipsi:
Tan de bo, com en el miracle egipci,
es morís el sol d’un atac d’eclipsi.