Les llunes de Russafa

Premi Joanot Martorell 2005. Abans que l´Ahmed tornara a empunyar la navalla, ell ja sabia que allò no anava bé. Panteixava i, com que es contenia perquè no volia fer el més mínim soroll, temia que els pulmons acabaren per rebentar-li. Dins les seues orelles trontollaven les passes impacients sobre la vorera, la remor que havien desfermat ells mateixos durant la desbandada d´uns moments abans, en què ahvien saltat com dements sobre els capós d´alguns cotxes que perseguien obstinadament les soles de les sabatilles del que corria més.