Memòries, 1905-1940

Xavien Benguerel pertany a la mateixa generació que Mercè Rodoreda i Pere Calders, sorgida de l´impuls cultural del primer terç del segle XX i que va viure l´esperança de la República i el camí amarg de l´exili. Les seves memòries, redactades en el moment en què culmina la seva obra narrativa amb la publicació d´Els Vençuts, reviuen, amb un gran sentit del ritme i amb un persistent deix d´ironia, l´etapa de la seva formació com a escriptor. Benguerel hi evoca la seva infantesa i joventut en el suburbi industrial del Poblenou, el seu esforç per obrir-se camí en el món literari i cultural dels anys vint i trenta, així com l´esperiència de la guerra i el primer exili a França, abans d´embarcar cap a Xile.