Els vaig prometre el mar

Els nens i nenes de Bañuelos de Bureba mai no havien vist el mar i, el gener de 1936, el seu mestre els va animar a imaginar-lo i a descriure’l. El resultat va ser un quadern monogràfic sobre la immensitat blava. «El mar deu ser molt gran, molt ample i molt profund». Així és com s’imaginava el mar un dels nens d’aquest poblet de Burgos. Les descripcions es repetien: «El mar deu ser...», «El mar deu ser...».
El mestre Antoni Benaiges, que revolucionà la seva escola donant la paraula als seus alumnes amb l’ajut de la impremta Freinet, els va prometre que a l’estiu anirien a Mont-roig del Camp, a casa de la seva família, per veure’l per primer cop i poder dir: «El mar és...», «El mar és...».
Però el somni d’aquelles criatures i la promesa del seu mestre van quedar truncats per sempre el 18 de juliol del 1936, amb l’esclat de la Guerra Civil.
Aquesta novel·la recull la història d’una promesa que no es va poder complir.