Les nostres recomanacions i propostes

Instantània
Carson McCullers
(1917-1967)
Per Neus Botellé
13.4.2017
Després d’aquesta primera novel·la van arribar: Reflejos en un ojo dorado, Frankie y la boda, La balada del cafè trist i Rellotge sense busques, a més d’un grapat de contes i una autobiografia a la qual la mort va posar el punt final, Iluminación y fulgor nocturno. Aquesta producció la va situar al cim de la narrativa del Sud representada per William Faulkner i, tot i que va ser qualificada de gòtica del sud, ella va demostrar una singularitat pròpia a través d’uns personatges abandonats a la solitud i a les seves passions amb un llenguatge poètic en un ambient descarnat, una cosa que la fa peculiar i única; sempre va pensar que la literatura del sud estava en deute amb la literatura de la Rússia tsarista, amb la qual comparteix l’escassíssim valor que es dona a la vida humana, encara que al Sud resulti molt més complicat a causa del problema racial.
S’han teixit nombroses anècdotes i relacions al voltant de la seva vida i del seu caràcter adorable i capriciós alhora. Una vida sempre vertebrada per un matrimoni singular i una terrible malaltia que se li va manifestar a la joventut i que calmava amb alcohol, cigarrets i una escriptura descordada, el seu últim refugi per fugir del dolor.
La bona prosa ha d’estar fosa amb la llum de la poesia; la prosa ha de ser com la poesia; la poesia ha de ser tan tangible com la prosa.