Les nostres recomanacions i propostes

«No intentis guanyar per la força el que es pot guanyar amb mentides», afirma Maquiavel a El Príncep. Per a l’Alain Delambre, tot s’hi val per tornar a entrar a la roda de la vida laboral.

La fusió d’empreses és el pa de cada dia, en llegim notícies diàriament i pensem que és una cosa que afecta als altres. Doncs bé, a l’Alain li toca de ple, i passa de ser un prestigiós directiu de recursos humans d’una empresa important, a haver de buscar-se la vida amb feines porqueria. Treballa en una petita empresa filial de les farmacèutiques de París i el seu superior li aixafa la dignitat una vegada i una altra. Si més no rep l’afecte de la seva dona i la compassió de les seves dues filles. Ara bé, necessita tornar a ser el pater familias de sempre; els ho deu i s’ho deu a si mateix.

Qui sap, potser el fet d’haver-se quedat sense feina a una edat ja avançada, després d’haver-li trencat el nas al seu cap, propiciï que el que arribi a continuació hagi de ser millor per força. Quan una empresa important a escala nacional considera el seu currículum, Delambre invertirà tots els seus esforços i diners (i els que no són seus) a obtenir aquell lloc de treball anhelat. Que la prova de selecció consisteix en un simulacre de presa d’ostatges, en una mena de joc de rol? Doncs bé, no passa res, passem a l’acció. Tota investigació i aplicació de management  és poca per tal que ningú li arrabassi el «seu» nom de la placa del despatx.

L’Alain s’anirà endinsant al «cor de les tenebres» (amb permís de Joseph Conrad) i apartarà del seu camí qualsevol factor emotiu o incontrolable. Com un jugador addicte al risc i a l’adrenalina, per a ell només compten les probabilitats i estadístiques que li permetin assolir la meta.