Les nostres recomanacions i propostes

Cees Nooteboom i Josep M. Martí Font vivien a Alemanya el novembre del 1989. Un a Berlín i l’altre a Bonn, van ser testimonis de la caiguda del mur la nit del 9 al 10 de novembre. Vint-i-cinc anys després, arriben a les nostres prestatgeries les seves cròniques d’Alemanya, des de poc abans de la caiguda del mur fins al present. Dos testimonis que ens brinden un punt de vista objectiu i curiós sobre un dels moments clau de la història recent europea.

En Noticias de Berlín, un Cees Nooteboom de clara vocació europeista, ens presenta les impressions d’un escriptor i periodista holandès al llarg de gairebé tres dècades com a testimoni de la realitat alemanya, amb la caiguda del mur com a punt central que tot ho posa en perspectiva, tornant a situar gent i llocs en el seu difícil pas a la reunificació.
Nooteboom escriu de forma deliciosament sensible i erudita sobre política, gent, arquitectura i cultura. I mentre escriu, passeja pels paisatges de Heine i Goethe i per les ciutats barroques, amarant-se del seu romanticisme i la seva mitologia, al més pur estil de la literatura de viatges. Ens parla de política i economia, sí, però des d’un punt de vista molt personal i poètic. Nooteboom, que va visitar Berlín per primera vegada el 1963, ens descriu l’ambient de la guerra freda tal com ens l’imaginem en les novel·les d’espies. Més de vint anys després, torna a Berlín i presencia la desintegració del mur i la unificació, ja no només d’Alemanya, sinó de tot Europa. Després de l’eufòria del moment, l’autor dóna compte de la gran transformació del país, des dels dos estats mirall, la República Federal i la República Democràtica, fins a la gran Alemanya que sembla conduir el destí de la Unió Europea. Ja en els anys noranta, l’autor ens parla de la nostàlgia d’uns quants per la vida sota el comunisme i ens retrata el Berlín canviant de l’economia de mercat, i ens porta fins al 2012 escrivint i actualitzant les seves impressions sobre la ciutat, el país i, en definitiva, sobre el continent en la seva totalitat.

Josep M. Martí Font era corresponsal d’El País a Bonn el 1989 i també va viure de primera mà la inesperada caiguda del mur. El seu llibre no parla pròpiament d’aquesta caiguda, sinó de l’Alemanya que en va emergir, la de Después del muro. Són cròniques sobre l’Alemanya unificada, central i decisiva, que ens ajuden a comprendre múltiples aspectes de la realitat del país: des dels secrets de la seva política interior i els seus protagonistes (per exemple, les dues figures principals de la política alemanya actual, que curiosament provenen de l’Alemanya de l’est), la relació d’Alemanya amb el seu conflictiu passat o la política familiar, ecològica i militar. Un retrat completíssim d’un país que oscil·la, vint-i-cinc anys després de la caiguda del mur, entre el seu rol central a Europa, una gran timidesa geopolítica i una preponderància econòmica que marca els ritmes del continent. Martí Font es pregunta pel pes de la història en el desenvolupament de l’actualitat i per la gestió de la memòria en un país en què el passat recent és convuls com pocs. Són unes cròniques periodístiques d’estil exemplar, que analitzen la posició alemanya respecte a la resta del continent europeu i plantegen les qüestions clau per intentar desxifrar el futur que ens espera després d’aquesta crisi que encara no ha acabat, com bé ens recorda l’autor. 

«El problema d’Europa és la ignorància mútua dels països», ens diu Nooteboom al final del seu llibre. Alemanya
no és un país exòtic o desconegut, però quan llegeixin aquests dos llibres, s’adonaran que hi ha moltes coses per
descobrir. Aquestes dues obres ens ajudaran, sens dubte, a comprendre millor els nostres veïns alemanys i a mirar amb uns altres ulls l’Europa actual.