Les nostres recomanacions i propostes

En aquest any del tricentenari del final de la Guerra de Successió a Barcelona s’estan publicant obres de tota mena que vénen a enriquir la historiografia existent: des de textos breus per a qui vulgui fer-se una idea general (com La guerra de 1714, de Joaquim Albareda i Joan Esculies), fins a textos que tracten temes més concrets (Les dones de 1714, de Patricia Gabancho), passant per edicions de textos de l’època que ens apropen a la perspectiva dels contemporanis, amb especial èmfasi en el setge i caiguda de Barcelona. Un panorama bibliogràfic ben complet per tal de poder-nos fer una idea global de la contesa, des del context europeu fins a les repercussions més locals a la ciutat de Barcelona. 

La Guerra de Successió s'inicià a la mort sense descendència de Carles II d'Espanya i enfrontà els partidaris de Felip d'Anjou amb els de Carles d'Habsburg. Durà des del 1701 fins al 1715, tot i que el 1713 ja s'havia signat el Tractat d'Utrecht que posava fi oficialment a la contesa. Barcelona capitulà el 1714, després d'un llarguíssim setge de 414 dies. Però el setge de 1714 no va ser l'únic que va patir la ciutat durant aquesta guerra. El 1705 Barcelona havia estat assetjada per les tropes austriacistes i havia caigut, i el 1706, només sis mesos després, la ciutat va ser assetjada de nou per les tropes borbòniques. En aquesta ocasió, però, va resistir al setge. És aquest l'episodi que explica Barcelona atacada pels francesos, l'obra recentment publicada per Adesiara, traduïda del llatí al català modern per Alejandro Coroleu i Maria Paredes. 

Barcino a Gallis petita és un poema èpic d'autor anònim escrit el 1708 com a instrument propagandístic i de difusió de l'austriacisme a Catalunya i sobretot a Europa en un moment en què, després de la desfeta d'Almansa, el balanç de la guerra començava a ser favorable al futur Felip V. En aquest poema es realitza una exaltació de la figura de Carles d'Habsburg a través d'un esdeveniment històric que representà la culminació del poder austriacista a la península. El poema està escrit en hexàmetres llatins i es divideix en dos cants. En el primer es descriuen els moviments previs al setge, l'atac dels borbònics a les fortificacions de Montjuïc fins que arriben a la ciutat els rumors sobre la proximitat de la flota anglo-holandesa. En el segon cant se'ns explica la fugida de les naus gal·les de la costa catalana, l'arribada dels aliats, els bombardejos a la ciutat i la derrota final dels francesos. L'autor utilitza nombrosos elements mitològics, profecies i abundants referències que remeten a Virgili i a l'Ovidi èpic. Aquesta edició bilingüe ens permet, a part de conèixer els fets ocorreguts en un moment determinant, entendre el missatge polític que es vol transmetre.

També val la pena apropar-se a l'edició que ha realitzat la Universitat d'Alacant del Diario Bellico de Fra Domingos da Conceição, traduït per David Martín amb un estudi introductori de Joaquim Albareda i Virginia León. Aquesta és la crònica escrita per un franciscà portuguès, capellà d'un terç de les tropes portugueses a qui va acompanyar en el seu itinerari per terres hispàniques entre 1706 i 1713. És aquesta una narració que vol ser descriptiva d'allò vist i viscut i que ens dóna un interessant punt de vista de la campanya militar i de la societat de l’època.

Per una altra banda, a Una societat assetjada. Barcelona 1713-1714 Albert Garcia Espuche ens presenta una extensa i minuciosa obra de reconstrucció de la vida quotidiana a la Barcelona de principis del segle XVIII. Mostra, gràcies sobretot a les actes notarials, algunes escenes privades, moltes protagonitzades per persones «anònimes», viscudes des del 1707 (després de la derrota d'Almansa) fins el 1725. Un període on se succeeixen quatre Barcelones: la Barcelona pròspera dels voltants del 1700, la Barcelona de la cort de Carles III, la Barcelona assetjada i la Barcelona vençuda. 

Les diferències entre aquests quatre moments van ser considerables: la ciutat de principis de segle era dinàmica, amb una economia puixant i amb un grau de participació ciutadana superior al de la majoria de les seves coetànies. L'arribada de la cort trastoca els equilibris de la ciutat i pot constatar-se la vida difícil de molts dels valencians i altres exiliats austriacistes que s'havien refugiat a la ciutat en contrast amb els membres de la cort. Amb la situació de setge, un drama col·lectiu intens, podem apreciar quines eren les característiques intrínseques d'aquesta societat en una situació excepcional. I el període posterior, el d'una ciutat fracturada, amb tota la cruesa d'una postguerra i els tímids inicis de la recuperació. 

L'autor ens fa entrar dins la vida del barceloní comú a través d'una sèrie de «notícies» que ens expliquen tot de petits detalls sobre la vida quotidiana dels habitants de Barcelona, locals i forans. Unes altres veus de l’època que s'afegeixen a les dues prèviament citades i que dibuixen el conjunt d'una societat i una època riques i diverses.