En no gaire més de dues-centes pàgines, Gurt ens delecta amb un recull de contes melós i alhora cru. Ens parla del divorci, del foc, de l'amor i de la duresa d'afrontar-se a l'Alzheimer d'un familiar. El llibre, compost per catorze relats curts, porta el lector a un viatge de reflexió sobre un mateix i sobre les relacions interpersonals. Gurt entrellaça gairebé tots els contes de manera exquisida, ja sigui amb l'aparició d'un ocell o la descripció d'un foc. És aquesta fragilitat la que fa de fil conductor del recull; la feblesa d'un ocell ferit o la força imparable d'un foc. La prosa de l'autora és curada, enginyosa i valenta. Escrivint sense autocensura, Gurt converteix al lector en un voyeur de la vida privada dels seus personatges i el fa participar de les seves històries.
En una combinació de relats familiars i romàntics, el lector se submergeix en el que sembla un recull d'instants d'intimitat que tots coneixem. Així doncs, l'autora ens empeny, amb els seus relats de quotidianitat, a fer eterns els petits moments de calma i estima; com la mateixa autora diu: "Treu conclusions: el temps és tot el que tenim."
Imatge: Carlota Gurt, a Palma.
B. RAMON