Les nostres recomanacions i propostes

Una mínima infelicitat ens fa partícips de la relació de l’Annetta, una nena el cos de la qual es nega a créixer, i la seva mare Sofia Vivier, una dona absorta en la seva pròpia bellesa i infelicitat. L’Annetta se situa en un punt en el qual la figura de la seva mare, elevada a l’altura de les coses inabastables, determina de manera aclaparadora la manera de sentir-se i situar-se en el món, un amor filial portat fins a les últimes conseqüències. Mare i filla són dues dones amb «una semblança enganyosa, incomprensible, la classe de semblança que encongeix el cor de qui arriba a reconèixer-la».

Amb un lirisme mínim i evocador, la novel·la es desenvolupa des d’un passat carregat d’anhels frustrats i una sensació d’injustícia, que es plasma tant en la família com a l’escola, fins a un present de melancolia que marca la veu narrativa de l’Annetta; el seu jo d’ara. Un present que s’ha configurat al voltant de la sensació d’infelicitat i d’aquest «ser especial», que lluny de fer-la sentir bé, la feia ser conscient del menyspreu i la fredor que tot el seu entorn li mostrava. L’Annetta es refugiava en l’obediència i el sotmetiment a la voluntat aliena per a fer front a aquesta hostilitat.

A la novel·la de l’autora italiana Carmen Verde trobem ressons de la delicadesa de Natalia Ginzburg, l’admiració i ràbia cap a la mare d’Alda Merini, la renúncia de Fleur Jaeggy i el desassossec insondable d’Antonia Pozzi, i això són paraules importants.