Les nostres recomanacions i propostes

Habituats a una reclusió agrícola i emocional, la Jeanie i en Julius –dos bessons de cinquanta-un anys– de sobte no saben bé què fer amb la mort de la seva mare, amb qui vivien i fins i tot compartien llit, en el cas de la Jeanie. Sorgeixen problemes com el destí del cos, els protocols burocràtics, socials. Tot sembla nou i esgotador. No obstant això, un dels reptes més grans serà la batalla per l’habitatge, per la terra –i això permet elasticitat en les claus de lectura–, perquè la progenitora ocultava alguna cosa més que deutes. 

Fuller ofrena una peça alhora harmoniosa i penetrant. Despullada d’exuberàncies i artificis tècnics, una narradora silenciosa –amb gran destresa per a la construcció visual– ens dona accés a la intimitat dels seus personatges, al seu sentit més vital. Caldrà endinsar-se en la fragilitat dels vincles, en l’opressió del què diran, en el recel dels de fora i, especialment, en l’omnipresència de la pèrdua en forma d’impossibilitat.

El diàleg amb els morts resulta, a vegades, menys espiritual que pràctic, ja que aquests encara es constitueixen com a eix en la vida dels qui romanen, es manifesten en decisions, records, disputes, malentesos… però també –i potser d’allò més dolorós– en la ressonància de les preguntes no fetes. Aquí la mort desperta els tremolors del secret, el descobriment del qual exigirà remoure’s en el fang, perquè mirar de cara el passat és revisar la pròpia identitat.