Les nostres recomanacions i propostes

Si per cada vegada que mentre llegia l'últim llibre del grandíssim Colson Whitehead m'haguessin donat un euro en deixar anar un bufit d'indignació pel que llegia, o en girar el cap, posant els ulls en blanc, com si no em cregués el que aquestes paraules em transmetien, avui dia no seria ric, però m'hagués tret uns bons euros.
Perquè la lectura d'Els nois de la Nickel és tan dura i inconcebible, que encara que s'inspiri en un rerefons verídic (l'Escola Dozier per a Nois de Marianna, Florida), la ficció no eximeix un àpex de la remota possibilitat que una història així hagi succeït tal com el llibre narra.
Si bé la història succeeix en els USA dels 60 del segle passat, en plena època de la Segregació, i amb un protagonista adolescent negre que somia amb aportar el seu granet de sorra per a acabar amb l'statu quo, i al qual la injustícia més flagrant el du intern a una institució, que més que reformatori hagués de dir-se camp de concentració, la història d'inhumanitat i dignitat que suposa aquest relat és, en realitat, tan contemporània i desgraciadament comuna a totes les èpoques, nacions, races i ètnies, que no queda més que, amb la seva lectura, preguntar-se com hi ha gent que pot oprimir així, i més inconcebiblement, gent que resisteixi amb vista a una vida millor, que ha d'arribar.
Un llibre ja Clàssic.