Les nostres recomanacions i propostes

Aglaé troba uns diaris que li ha deixat en herència el seu pare, el botànic Michel Andanson. En aquests diaris –ocults fins a la seva mort– la jove descobrirà les facetes més ocultes del seu pare, adonant-se que per a ella va ser gairebé un desconegut. Sense pudor, li conta el viatge que va fer al Senegal durant quatre anys a mitjan segle XVIII. Va partir per estudiar la flora i la fauna local amb la finalitat de publicar una gran enciclopèdia i es va trobar a un país amb una naturalesa exuberant on els éssers humans, lluny de ser inferiors, són savis. Li conta la desaparició d’una jove que serà enviada a l’illa de Gorea, la seva cerca i la llegenda construïda al voltant de la seva partida. Li parlarà del seu amor per Maram, que es rebel·la contra el seu destí d’esclava. També descobrirà un científic diferent dels seus contemporanis, capaç d’aprendre l’idioma local per entendre més bé els seus habitants, els seus costums i les seves creences.

La jove intueix que el seu pare va ser capaç de desprendre’s de tots els prejudicis que els europeus manifesten cap als africans per entendre’ls. Un home constantment confrontat als ideals de la Il·lustració i a la realitat de l’esclavitud, a la bellesa d’un país i a les seves injustícies. En aquest viatge que el va canviar per complet.

David Diop aborda la qüestió de l’esclavitud de manera subtil, com a mostra ja el títol, sobrenom de l’illa de Gorea: «lloc d’horror i de terror» d’on van partir milions d’africans durant l’època del tràfic d’esclaus. Però sobretot ens parla d’aquests viatges que sacsegen els convencionalismes.