Les nostres recomanacions i propostes

Sempre he sentit dir que Delmore Schwartz és l’autor d’un dels millors contes que s’han escrit, En els somnis comencen les responsabilitats, però que després no va aconseguir fer res millor. Ara, gràcies a la feina de rescat feta per l’editorial i el traductor, he pogut tornar a llegir aquest conte i verificar-ne com n’és de bo, però també haig de dir que la resta de contes que conformen aquest llibre m’agraden tots, i m’agraden molt.

Es recorda Schwartz, conegut també com «el conversador més brillant de la ciutat», com el geni maleït que es va consumir esperant que la seva genialitat esclatés, però el que va rompre va ser, en paraules seves, un «monstre autodestructiu», barreja d’ambició, deliri i desengany. Tot i això (o potser precisament per això), un munt d’artistes, ara i llavors, en reconeixen el mestratge, com fa per exemple Lou Reed en el pròleg que s’inclou en aquesta edició.

La seva és una prosa diàfana que va escalant la tensió narrativa amb una fluïdesa cinematogràfica, atenta a les possibles derives més burletes i oníriques; amb un rerefons complex on els somnis esdevenen el lloc de projecció dels conflictes, i on es captura la intensitat emocional d’una generació que s’enfronta a la tradició familiar i s’enamora de la vida urbana; i on trobem un Delmore (o els seus personatges) sovint perplex, però emparat sempre per la seva immensa cultura i el seu tarannà d’intel·lectual novaiorquès.

Convençut que el món es pararia per escoltar-lo, va quedar engolit per les seves paraules borratxes, bullint d’ira i festejant la indigència, però va copsar l’essència de la vida en cada relat. Per responsabilitat, hauríem de seure una estona i llegir-lo, i després somiar.