Les nostres recomanacions i propostes

Per fi tenim a les mans el nou projecte narratiu d’Eduard Márquez, un escriptor que es va despullar ara fa tres anys al davant d’un teatre ple d’espectadors per explicar el seu bloqueig creatiu i que ara ha tornat al mateix escenari, potser encara més ple, per explicar-nos com ha construït l’artefacte novel·lesc que obre una nova etapa en la seva trajectòria de gran narrador.

El 17 de gener del 1969 els estudiants van assaltar el rectorat de la Universitat de Barcelona, aquest és el punt on arrenca l’acció de la vida als carrers de Barcelona durant tot el 1969, el començament de la fi de la dictadura, és el nostre maig del 68 que, com tot en aquell temps, va arribar una mica més tard.

Per narrar allò que va passar, l’Eduard va al lloc on s’amaga la vida de veritat, als informes policials, als discursos polítics, a les cartes de denúncia de veïns i als testimonis gravats de la gent que va viure els fets. Manifestants, policies, sindicalistes, torturadors, músics... moltes entrevistes i fotocòpies d’informes fan un trencaclosques que l’Eduard ha cosit amb un fil d’or fent que el resultat sigui una lectura vertiginosa en la qual destaca l’absència de narrador, un acte d’humilitat que dona força als protagonistes d’un fets que van contribuir a formar la base del que seria la política de la transició a Catalunya.

I com podem dir que és una novel·la quan l’entramat és una pura transcripció de paraules gravades i informes calcats paraula a paraula? Comenceu a llegir i veureu com us convertiu en un personatge més, aquesta és la màgia.