Les nostres recomanacions i propostes

Després dels poemaris Sarcop i Un cowboy crepuscular, Eduard Olesti reprèn la ciutat com a escenari, aquesta vegada en forma de novel·la. La Barcelona que composa l’habiten personatges estridents i paràsits diversos –la sarna, el capitalisme–, humor àcid i experimentació amb el gènere narratiu. Mentre la trama principal gira entorn d’un muntatge teatral, el text mateix es torna escènic: la quarta paret es va trencant de manera rotunda i irònica. S’hi barregen també altres «gèneres» o formes de narrar: pot una bibliografia acadèmica prendre forma de ficció? A Gossos dempeus, tot és possible.

Amb tot, Olesti ha parit una primera novel·la gamberra i aguda que convida (o obliga!) el lector a prendre consciència del que succeeix rere les bambolines de l’escriptura i a preguntar-se, en aquest món individualitzat en què vivim, què és més real: el que ens passa o el que expliquem?

«Hem descregut perquè hem tingut una falsa epifania: que tota història és il·lusió i per tant mentida. No hauríem d’haver afusellat les fades», diu el personatge de l’Altort a la seva llibreta privada. Vet aquí la importància de seguir explicant-nos històries, que potser ens fan més humans que l’existència mateixa.