Les nostres recomanacions i propostes

Temàtica
El so de les campanes
Per Autor convidat
17.6.2015
Felip Demaldé, pròleg a Cilici, de Jaume C. Pons Alorda
És veritat. És estrany.
Fou majoritàriament durant el segle XVI quan les campanes de les esglésies europees més importants començaren a tocar els quarts. Un fet aparentment anodí, que marcava el compàs del dia a dia dels habitants de l’època –dístics elegíacs per a la seva existència– i posava un diapasó a la història del temps.
En l’assaig El formatge i els cucs. El cosmos d’un moliner del segle XVI, l’historiador torinès Carlo Ginzburg (1939), professor de la universitat de Los Angeles i pioner de la microhistòria, reconstrueix els conflictes que té el friülès Domenico Scandella, Menocchio, amb la inquisició, a causa d’unes acusacions d’heretgia. Moliner alfabetitzat, tot ell conflicte i sentit comú, Menocchio va ser condemnat a la foguera l’any 1601 pel papa Climent VIII. Ginzburg extreu la informació necessària dels processos inquisitorials per reconstruir la seva vida i també la mentalitat de l’època, aquest concepte acusadament microhistòric.
Els bons poetes són microhistoriadors de l’esperit. Tracten d’aprehendre la freqüència de l’ànima humana, distingir el so de les campanes, posar en dubte tota pauta establerta.
Carles Dachs, un poeta ben jove que va guanyar el premi Joan Duch de Juneda amb Suc de llum, ha publicat a Pagès editors A dalt més alt: prodigi compassat. A l’editorial Sexto Piso va aparèixer fa un parell de mesos Eso, de la poeta danesa Inger Christensen, agafeu-lo i obriu-lo per qualsevol pàgina: no es pot abandonar. Visor edita una antologia de la nonagenària Ida Vitale, recentment premiada: Cerca de cien. I Labreu recopila la trilogia de Jaume C. Pons Alorda en el volum Tots els sepulcres: “La llum és l’entranya de l’univers.”
Els poetes marquen el compàs de la intrahistòria de l’ànima humana.
L’estiu és en vers.
La veritat hi batega com el so de les campanes.





