Les nostres recomanacions i propostes

Llegir una obra de teatre abans d’assistir-hi o rellegir-la un cop acabada la funció, imaginar l’escena o recordar-la, són dues possibles maneres d’entrellaçar l’acte de lectura amb la programació teatral actual de la nostra ciutat. Hem seleccionat aquelles obres en què això és possible.  
D’entrada, el setembre arriba amb propostes com un Hamlet al TNC, dirigit per Sergi Belbel i carregat d’humor, el retorn de l’aclamat Tots ocells de La Perla 29 i l’estrena de la darrera obra de Juan Mayorga, La colección, al teatre Romea. L’octubre ens sorprèn amb clàssics com La gavina de Txékhov sota la direcció de Jorge Manrique al Teatre Lliure o una altra versió encara més lliure de Hamlet a càrrec de la companyia peruana Teatro La Plaza, també al Teatre Lliure, interpretada per artistes amb Síndrome de Down, la visió dels quals dona lloc a la funció.
Al novembre podem anar a veure Primera Sangre de María Velasco al Teatre Nacional de Catalunya, que ens presenta una reflexió al voltant dels abusos sobre la infància que s’adscriuen al cos de les dones; el ja exitós combat entre dos dels més grans filòsofs al Romea, amb Voltaire/Rousseau. La disputa de Jean-François Prévand; i Un matrimoni de Boston de David Mamet a la Villarroel, un drama victorià dels nostres temps, un Òscar Wilde actualitzat. El desembre ens deixa acabar l’any podent assistir a El misantrop de Molière, una de les seves comèdies més famoses reambientada en l’actualitat, efectuada per La Brutal i dirigida per David Selvas al Teatre Lliure.
Comença l’any i amb ell arriba El público de Federico García Lorca, en una versió de Gabriel Calderón i direcció de Marta Pazos al Teatre Lliure, que se’ns presenta com una experiència poètica i vivencial; i Massa brillant d’Oriol Puig Grau, al Teatre Nacional de Catalunya, on vestits brillants i identitats s’interroguen en la cerca d’un lloc propi. El febrer ens encisa amb el retorn de L’herència de Matthew López al Teatre Lliure, una peça en dues sessions on se’ns demana tot allò que devem a aquells que van estimar ; i Cavallet de mar o el peix invisible de Pau Coya i Rebeca Del Fresno a la Sala FlyHard, amb qüestions de transicions i cossos canviants. El març arriba amb Kill me de Marina Otero, també al Teatre Lliure, on les coreografies de la directora ens desplacen i ens situen davant la qüestió de la bogeria per amor, interpretades per quatre ballarines amb trastorns mentals.
L’abril arriba amb l’esperada Angélica Lidell al Teatre Nacional de Catalunya amb el seu Vudú (3318) Blixen, una obra d’unes sis hores de duració, on un pacte amb el diable porta a escena diferents ritus i sacrificis; mentre que el maig s’enceta amb Una mena d’Alaska de Harold Pinter al Teatre Lliure, una unió de dansa i teatre dirigida per Ivan Benet i basada en casos clínics d’Oliver Sacks. Al juny tenim, de nou, L’imperatiu categòric de Victòria Szpunberg al Teatre Lliure i al juliol The hours de Michael Cunningham al Teatre Nacional de Catalunya, una obra que entrellaça la vida i la situació de tres dones del segle XX.
Això és tot! Ara, a llegir al teatre o a teatralitzar la lectura.

Imatge: Una mena d'Alaska de Harold Pinter, direcció Ivan Benet.Teatre Lliure