Les nostres recomanacions i propostes

Imagineu un tresor grandiós com el món espurnejant en la nit, a l’abast d’un munt de llops amb pell de xai. Imagineu els cors accelerats d’aquestes bèsties, les goles àvides, insaciables, salivejant davant la presa d’una dolçor mai abans coneguda. Què no faran per endur-se ni que sigui un bocí?
 
Mitjan del segle XIX, Berlín. Les potències europees es reparteixen, literalment, l’Àfrica. Una vegada l’acord ha estat signat, comença la barbàrie, encapçalada per Leopold II, rei dels belgues, autoproclamat amo i senyor del Congo, un país que no existeix. Selves i rius, valls i muntanyes, sòls i animals acaben de convertir-se, en un tres i no res, en recursos naturals per a l’enriquiment de les corporacions, i per als nadius hi ha dos camins: l’esclavatge o la mort.
 
I és que aquest és un relat de mort, del llarg camí infestat de cadàvers i de violència i de saqueig que comporta l’edificació de tot Estat mal anomenat del primer món. Amb una prosa carregada d’ironia, Éric Vuillard fa un pas més enllà en el seu exercici de memòria històrica, aquesta vegada situant-se al cor d’Àfrica. De la mà d’exploradors i banquers sense escrúpols, torturadors que es pensaven reis i reis que es pensaven faraons, assistim al relat esgarrifós de la cobdicia humana, on la submissió i la barbàrie es cometen ininterrompudament, en nom de la civilització i del progrés humà.