Les nostres recomanacions i propostes

Txam, txam, el gran Gospodínov ara el podem llegir també en català, Periscopi publica El refugi del temps, que fa uns mesos va editar en castellà (Las tempestálidas) Fulgencio Pimentel, l'editorial que ens va descobrir aquest artista del temps que és l'autor búlgar.

De l'estrip d'Ugresic, Cartarescu, Drndic o Tokarczuk, també Gospodínov sap que necessitem històries, moltes històries. Com diu ell mateix, tot allò que no m'atreveixo a fer, ho transformo en històries.

En aquesta narració tan divertida com aterrridora, coneixem en Gaustí, un enigmàtic psiquiatre que vol posar en marxa el que ell anomena cronorefugis, El Gaustí i el narrador es troben a Zúric, on l'un hi busca inspiració literària i l'altre inversors que l'ajudin a establir la seva clínica, on té previst recrear el passat reproduint minuciosament espais històrics per als pacients amb demència. Una clínica que ha de ser un refugi per aquells que no es reconeixen en el món d'avui. Humor i tendresa brillen en aquesta dissecció d'una societat que anhela tornar a temps feliços.

Però, tornar artificialment al passat realment aporta consol? Pot la nostàlgia resultar curativa o més aviat és perniciosa? Compte, doncs, no sigui que el refugi s'acabi convertint en una trinxera.

De la seva narració en poden dir mosaic, espiral, teranyina, rusc; del seu estil, sorneguer, malenconiós, exquisit, burleta, delicat, magistral; d'algun dels seus personatges, artista, sensesostrem psiquiatre, escriptor, il·luminat, nostàlgic... personatges que «primer vaig inventar, i després vaig conèixer en carn i ossos».

Què més hi trobem: inserció constant de frases de llibres coneguts com una part més del text, mosques que desconeixen les metàfores, un munt d'acudits boníssims, una geografia de l'edat, cares espantades que ensopeguen amb les lletres, records de silencis que no hi ha manera d'explicar, ocells que també en temps de guerra canten. Gestos i rostres de Gospodínov, descobrint l'humor en la desolació.