Les nostres recomanacions i propostes

<div><em>Incerta glòria </em>al teatre</div>

Temàtica

Incerta glòria al teatre

Per Autor convidat
24.6.2015

Mai és mal moment per recomanar Joan Sales. I menys ara que ve l’estiu, una bona època per llargues i plaents

lectures.

En aquest cas, Incerta Glòria, la seva gran obra, és un text monumental que té una estructura narrativa que obliga el lector a posar-hi de la seva part.
L’acció suceeix a la Guerra Civil i a la postguerra però és la suma de veus i no aquesta acció pròpiament dita que ens duu per la guerra i la història dels protagonistes. Hi trobareu tres parts: una primera en veu d’en Lluís, militar al front; una segona de mà de la Trini, la seva parella, a la reraguarda; i un final segons Cruells, company republicà del Lluís a la guerra i sacerdot a la postguerra.

El joc de punts de vista és magistral i no trigarem gaire a adonar-nos que el vertader protagonista és algú del que només tenim referències per boca d’altres: el polièdric Juli Soleràs.
Però si recuperem aquest llibre també és amb una altra excusa: al TNC tenim la sort de gaudir d’una proposta teatral que adapta el text, i ens sembla que és un oportunitat inmillorable per accentuar l’experiència de la lectura.

Igual que va fer amb una altra novel·la inabarcable, el 2666 de Bolaño, Àlex Rigola ha adaptat per als escenaris de forma molt reeixida un text en aquest cas eminentment epistolar. Mitjançant els elements més sensorials, ha aconseguit copsar l’essència d’una novel·la que posa el lector cara a cara amb la universalitat dels sentiments que suscita una guerra i uns personatges que veuen com la incerta glòria d’un dia d’abril se’ls escola entre les mans inevitablement.

Ara només cal esperar impacients l’adaptació cinematogràfia que prepara Agustí Villaronga del mateix text.

El Vida i destí de la literatura catalana tindrà, almenys, el reconeixement popular que es mereix.